(Ceuta, 12 juliol 1810 – Madrid, 9 maig 1881)

Militar. Hom el conegué popularment com el Tigre de Catalunya. Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena; aquest any aconseguí el grau de brigadier.

Amb l’alçament del juliol de 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar. Pel març de 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n’esdevingué titular en propietat. En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari.

Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’execució de J. Barceló, líder obrer, amb la qual pensava suprimir la qüestió obrera. Sota la seva direcció es portà a terme, després de la vaga general del juliol de 1855, la repressió contra les associacions obreres, contra els dirigents demòcrates i contra la milícia nacional.

En produir-se a Barcelona l’aixecament contra la caiguda d’Espartero, esclafà la revolta amb una gran efusió de sang. Arribà a suprimir fins i tot les societats de socors mutus.