(Barcelona, 21 febrer 1878 – 18 juny 1937)

Pintor. Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell.

Féu algunes obres dins un simbolisme místic (Trànsit, 1896; basat en Guimerà), però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant (Fantasia nietzcheana, 1901) i la seva exposició individual a la Sala Parés (1903) provocà controvèrsies (torna a exposar al mateix espai el 1906 i el 1908).

El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent il·lustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants. Anà a París (1907), on es dedicà al cartellisme, i exposà a diverses sales. Amplià estudis a Munic, on féu dues exposicions.

El 1911 presentà a Barcelona Ensomni de les ones i La festa de les ones, el 1918 presentà A la Victòria de Samotràcia, i el 1919, Cor i ales (Museu d’Art Modern de Barcelona).

El seu estil, influït per Böcklin i per Stuck, entronca amb el fervor wagnerià de la Catalunya de l’època, i degenerà en el pompierisme de La batalla de Lepant de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, poc abans de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i en El carro d’Apol·lo del Palau Nacional de Montjuïc.

En la seva darrera etapa pintà paisatges de França i de Girona.

Morí dement.