Villamartín i Thomas, Isabel de

(A Guarda, Pontevedra, Galícia, 1837 – la Garriga, Vallès Oriental, 2 octubre 1877)

Escriptora. Residí durant molts anys a Girona i Barcelona, i, bona coneixedora del català, participà activament en el nou moviment literari català.

Composicions seves foren incloses a Los trobadors nous i a Los trobadors moderns, guanyà la primera flor natural als jocs florals del 1859, amb Clemència Isaura, col·laborà en el “Calendari Català” i publicà Pembé-haré. Oriental (1856) i La desposada de Déu (1862).

En castellà publicà Horas crepusculares (1865) i La envidia y la caridad (1872).

Respondre