(Barcelona, 1785 – Roma, Itàlia, 1841)

Religiós i orador. Ingressà a la Congregació de la Missió el 1802, i acabada la carrera es lliurà a la predicació per tots els Països Catalans.

El 1828 fou nomenat superior de la casa de Barcelona del carrer de Tallers. El govern se l’apropià, i ell en construí una de nova al carrer de la Reina Amàlia (convertida en presó de dones després del 1835).

Després de l’exclaustració (1835) es retirà a Carcassona, i més tard a Itàlia, on residí, i ensenyà teologia moral a Torí i Piacenza, i per fi fixà la residència a Roma, on tingué cura dels espanyols emigrats.

Deixà molts sermons escrits que han romàs inèdits, part dels quals a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.