(Copons, Anoia, 1597 – Perpinyà, 1649)

Noble. Senyor de Balsareny de Segarra i del Soler d’Avall i castlà de Copons. Fill i hereu del cavaller Antoni de Vilaplana i Seragut.

Fou condemnat el 1620 a reclusió per haver matat el governador de Copons. Commutada la pena pel servei a Flandes (1634), s’evadí prop de Perpinyà.

Nebot de Pau Claris, inicià en nom d’ell les negociacions amb els francesos, en guerra contra el rei de Castella; el 1640 intervingué en el pacte d’ajuda militar de Ceret, amb Ramon de Guimerà i de Tamarit, acompanyà el representant francès Monsieur Espenan a Barcelona i a Tarragona, i en capitular aquest, agrupà una petita força de cavalleria al Penedès contra l’exèrcit castellà del marquès de Los Vélez.

A la mort (1641) de Pau Claris, lluità encara al Rosselló, però deixà de tenir càrrecs de responsabilitat.

Fou germà seu Antoni de Vilaplana i de Copons  (Catalunya, segle XVII)  Noble. Per trobar-se complicat a l’acció del seu germà a la presó de Copons, el 1620, el seu castell fou enderrocat per ordre del virrei, duc d’Alcalà.