Foren fills de Joan I de Vilamarí i de Palau i d’Esclarmunda de Sagarriga.
Joan II de Vilamarí i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – Càller, Itàlia, 1411) Noble. Casat amb Sança, que, un cop vídua, i juntament amb el seu fill Bernat II de Vilamarí. reberen l’herència del seu sogre Joan I de Vilamarí amb plet amb la seva sogra Esclarmunda.
Berenguer de Vilamarí i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV) Junt amb els seus germans hauria gaudit dels beneficis de la reina Sibil·la.
Pere de Vilamarí i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV) Noble. Juntament amb els seus germans, gaudiren dels beneficis de la reina Sibil·la.
Asbert de Vilamarí i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – 1419) Canonge de Girona (1378). Gaudí dels beneficis de la reina Sibil·la. Fou fet rector d’Inca (1383), i per a ell demanà la reina una canongia a la Seu d’Urgell, una altra a Lleida i la rectoria de Dénia.

Retroenllaç: Vilamarí i de Palau (germans) | Dades de Catalunya