(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Potser fill de Bernat I de Vilamari i germà de Joan (I), de Ramon, de Francesca i de Francesc de Vilamarí i de Palau. Fou domèstic de la reina (1386).

Lluità contra els Armanyac a Cabanyes (1389-90) i, pels seus serveis a la campanya de Sicília (1393), fou fet castellà de Perpinyà pel rei Martí I (1396).

Possiblement és el mateix que acompanyà a Sicília el rei Alfons IV (1419), bé que, en aquest cas, pot tractar-se del seu nebot Berenguer de Vilamarí i de Sagarriga.