(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 2 agost 1745)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, del famós regiment de Guàrdies Catalanes. El 1706 combaté a la defensa de Barcelona i a l’ofensiva d’Aragó. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment del Roser, i ascendí a tinent coronel.

Per l’octubre de 1713 comandà les forces de terra que embarcaren cap a Mallorca i tornaren a la capital amb el comboi provinent d’aquella illa.

L’11 de setembre de 1714, a les ordres del coronel Blai Ferrer, estava la castell de Montjuïc, on estigué una mica al marge de la gran batalla.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns i el detingueren. Sense cap procés, fou empresonat onze anys, primer a Pamplona (1714-19) i després a l’alcàsser de Segòvia (fins al 1725) en que fou alliberat, gràcies a la pau signada entre Espanya i l’Imperi.