(Barcelona, 1904 – Niça, Provença, 1988)

Pintor i dibuixant. Fill de Cosme Vidal i Rosich. Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre.

Exposà, sol o en exposicions col·lectives, a Barcelona i Madrid. Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició. Es dedicà molt a la il·lustració i a l’ex-libris.

El 1939 s’exilià, i després s’instal·là a Mònaco amb el seu germà Lluís. Des d’allà exposà per tot França -una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista- i a Itàlia, i reprengué la il·lustració de llibres de bibliòfil (entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon, 1949; Les fleurs du mal de Baudelaire, 1958; i Dialogues des courtisanes de Llucià de Samòsata).

Es dedicà també al dibuix publicitari i al cartellisme oficial del Principat, al qual estigué molt vinculat. Obtingué diversos premis.