(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1705)

Jurista. Fou successivament alcalde del crim i magistrat de l’Audiència de Barcelona des del 1682.

El 1704 fou un dels magistrats que es pronunciaren a favor del dret a secret de les deliberacions del Consell de Cent. Quan el virrei, molt descontent d’aquell dictamen, demanà als magistrats que el posessin per escrit, Verthamon no gosà fer-ho, i així es salvà de la repressió que patiren els seus companys.

El poble de Barcelona, per contra, prengué la seva covardia per sentiment favorable a Felip V. L’any següent, en entrar a Barcelona els aliats, la casa de Verthamon fou saquejada i ell resultà objecte d’injúries. En tingué un gran disgust i morí al poc temps.

És autor d’una al·legació que estudia la sobirania reial i de la seu en indivís, sobre la ciutat de Tarragona. La dedicà a Carles II i la publicà el 1684.