(Barcelona, 1947 – 2019)

Associació de preveres. Hi destacaren el primer president -aglutinant i orientador-, Manuel Bonet i Muixí, i Pere Tarrés i Claret. Tenia com objectiu d’animar la vida espiritual i pastoral dels afiliats.

Recollí l’herència d’aspectes del pensament de Torras i Bages, del moviment litúrgic (Columba Marmion i el monestir de Montserrat) i el sentit d’església local, propi de corrents europeus. Així, el seu tarannà fou singular i molt arrelat a Catalunya.

Les circumstàncies polítiques i eclesials de la postguerra crearen entorn d’ella la sospita i la desconfiança, la qual cosa comportà dificultats, de vegades greus, amb la jerarquia eclesiàstica i civil.

L’associació, tot i evolucionant internament, ha tingut uns anys d’una especial influència, i ha aplegat sacerdots de vida parroquial, consiliaris i professors.