(Catalunya, segle XI – 1077/80)

Vescomte de Barcelona (abans 1041 – 1077/80). Fill i successor del vescomte Bernat Udalard, que va morir quan Udalard II era encara petit; per aquest motiu, el seu oncle Guislabert, què més tard fou bisbe de Barcelona, exercí el vescomtat fins a la majoritat del nebot.

Casat amb Guisla de Balsareny, vídua de Berenguer Ramon I de Barcelona, i mare del comte Ramon Berenguer I, sostingué amb aquest últim un enfrontament, donant així suport a la revolta de Mir Geribert, cosí seu, al Penedès.

Es reconcilià amb ell ja abans de la sentència arbitral dictada per diversos prohoms, entre ells Oliba (1046). Vers el 1070 va assistir a la gran reunió que tingué lloc amb motiu de la promulgació dels Usatges.

A la seva mort el succeí el seu fill Gelabert Udalard.