(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1420 – 1492)

Militar i escriptor. De personalitat no del tot identificada, és sabut que acompanyà l’infant Joan a Navarra i Castella (1441) i lluità al seu costat a Medina del Campo.

Esdevingut rei, Joan el nomenà majordom i conseller (1458), però en la guerra d’aquest rei amb els catalans es mostrà partidari del príncep de Viana, i a la mort d’aquest, a partir del 1464, tornà al seu servei.

Representa un cas típic dels escriptors catalans d’expressió bilingüe de mitjan segle XV. Va gaudir de renom a Castella, on arribà a ésser-li atribuïda la paternitat de Juan de la Encina, i va ésser tingut per autor del Maldezir de Mugeres, obra que el convertí en una figura popular.

Fou també conegut per l’habilitat amb que s’expressava, l’erudició extraordinària en els jocs etimològics adreçats a Romeu Llull, així com per les cartes a don Pedro de Urrea en castellà, a l’igual que l’Oració fúnebre per Agnès de Clèves; la poesia és inferior a la prosa i segueix la línia d’Ausias March.

Dins la moda de l’època conrea el poema col·lectiu com el Taut mon voler, on cita un conjunt de versos de diferents literatures medievals.