(Barcelona, 19 setembre 1850 – 22 gener 1925)

Poeta. Cal remarcar la seva obra d’artesà en serralleria artística.

Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya, col·laborà a “La Renaixensa” i, poeta característic dels Jocs Florals, fou proclamat mestre en gai saber (1890). La seva obra s’aplegà a Poesies (1926).

Fou el pare de Ramir Torres i Vilaró (Barcelona, 1877 – Begues, Baix Llobregat, vers 1938)  Poeta i dibuixant. S’especialitzà en dibuix a la ploma i el retrat. Com a poeta participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 (De la costa brava), i publicà el volum Llevantines (1923). Traduí al català diverses obres d’escriptors anglesos.