(Catalunya, 1419)

Única obra conservada de Bernat Serradell. Té 1.473 versos de codolada. Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat.

A la primera, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe. La segona constitueix una visió d’ultratomba, on Serradell visita el paradís i l’infern.

L’obra té característiques semblants a alguns fabliaux francesos, reflecteix amb encert costums dels burgesos vigatans i fa intervenir en l’acció persones atestades a l’època i en relació íntima amb l’autor, fins a l’extrem que algunes figuren també a l’autèntic testament que l’autor atorgà el 10 de setembre de 1420, estant greument malalt.

L’obra és graciosa i irònica, amb diàlegs vius i molt reals. El que més colpeix és l’absoluta identificació entre el narrador, que parla en primera persona, i l’autor de l’obra, cosa no gens freqüent i que no es dóna, per exemple, a l’Espill de Jaume Roig.

Cal advertir que no és certa l’atribució del Testament a un tal Bernat de Vinclera, com fins ara hom ha sostingut.