(Barcelona, 3 novembre 1855 – Buenos Aires, Argentina, 6 febrer 1935)

Escultor. Format a Llotja i a San Fernando. Fou deixeble de R. Nobas. Anà pensionat a Roma (1879-83). Exposà a la Sala Parés de Barcelona (1887 i 1889).

Treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l’Exposició Universal de Barcelona (1888: Apoteosis de les Arts i les Ciències, fris de l’Arc del Triomf; estàtua de Viladomat al Saló de Sant Joan).

S’instal·là a Buenos Aires i fou un dels escultors que més monuments modelà (Sanmartín, a Rosario, Santa Fe, al Grito de Ipiraque, a la Batalla de Salta, a diversos prohoms argentins). Presentà obres a les exposicions oficials de Madrid, París i Barcelona.

Fou professor d’escultura trenta-dos anys a la universitat de Buenos Aires.