(Barcelona, 7 setembre 1879 – Roma, Itàlia, 26 octubre 1946)

Musicòleg. Format a l’Escolania de Montserrat, on professà com a monjo l’any 1900, amplià els seus coneixements del cant gregorià a Solesmes.

L’any 1931 anà a Milà, on es dedicà a la restauració del cant ambrosià. Fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma (1938) i abat de Santa Cecília de Montserrat (1943).

De les seves nombroses obres destaca la Introducció a la paleografia musical gregoriana (1925).