(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.393 m alt), situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua. L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos.

El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d’Àneu.

Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.