(els Prats de Rei, Anoia)

Poble i antic terme, fusionat el 1788 al municipi.

És centrat, al sector nord del terme, a 765 m alt, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i que fou sufragània de Sant Pere Sallavinera, entre els segles XV i XIX, i després dels Prats de Rei. El seu domini pertanyia a l’abadessa de Valldaura (Berguedà), i el 1320 el rei Joan I vengué la seva jurisdicció al baró de Segur.

Entre el 1788 i el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia, tot i dependre dels Prats de Rei, fins que el 1840 passà a dependre del batlle de la vila. La sufragània fou suprimida i fusionada amb la parròquia dels Prats de Rei.