(Badalona, Barcelonès, 7 febrer 1855 – 25 desembre 1922)

Escriptor. Germà de Jaume. Era metge i doctor en ciències exactes. Presidí el Cercle Catòlic de Badalona. Fundà el 1918 el semanari “Albada”, que dirigí.

Tingué una gran activitat en la promoció d’iniciatives culturals i cíviques en general. Pronuncià nombroses conferències. Les seves poesies figuren el volum pòstum Llum ideal.

Badalona ha dedicat a la seva memòria el nom d’un carrer i una làpida a la casa on nasqué.

Fills seus són els germans Ferran M., Josep i Lluís Solà i Escofet.