(Lleida, 2 novembre 1870 – 24 novembre 1951)

Polític i advocat. Fou alcalde de Lleida (1901) i diputat provincial per Balaguer. L’any 1917 presidí l’assemblea de diputats que presentà al govern un projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya.

President de la diputació de Lleida (1919), membre del Consell Permanent (1919-23) i conseller de Cultura de la Mancomunitat (1919), on portà a terme una gran activitat.

Detingut uns quants dies durant la dictadura de Primo de Rivera (1924), l’any 1928 fou elegit degà del Col·legi d’Advocats de Lleida. Membre de la Lliga Regionalista, fou diputat provincial (1930) i diputat al Parlament de Catalunya (1932).