(Barcelona, 1773 – 1837)

Militar i arquitecte. Fou tinent coronel d’infanteria, acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València i arquitecte de la Reial Hisenda de Barcelona i de les fortificacions de la ciutat (1798).

Projectà l’altar major de l’església del Carme de Barcelona, en la construcció del qual intervingueren, entre els anys 1805 i 1821, els escultors Jaume Folc, Salvador Garri i Josep Ferrari i el pintor Salvador Maiol.

És autor dels llibres Prontuario de los caminos y veredas de Cataluña (1814) i Disertación sobre la conducción de aguas a las fuentes, estanques, pozos y cisternas (1821).