(Catalunya, vers 1358 – Barcelona ?, vers 1448)

Cavaller i senyor del castell de Santa Fe. Fill segon de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles. Fou camarlenc de la reina Violant de Bar.

Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I (1393), que el recompensaren amb la senyoria de Palagonia (1396) i la castlania de Tavi (1398).

El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu; el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu.

El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals i fou l’avi de Joana Antiga de Sentmenat i de Cartellà i de Maria Anna de Sentmenat i de Pau  (Catalunya, segle XV), la qual aportà el castell de Rubí als barons de Santa Pau.

Foren germans seus:

Ramon de Sentmenat i de Peguera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Senyor de Campsentelles. Algú el fa originari de la línia de Campsentelles i Vallparadís.

Pere (VI) de Sentmenat i de Peguera  (Catalunya, segle XIV – 1435)  Conseller de Martí I i majordom de la reina Maria. Estigué a Sicília (1393, 1398, 1408), comprà el castell de Pera als Marquès (1432) i la senyoria directa sobre el castell de Sentmenat de Centelles (1380) reunint així la senyoria plena sobre la baronia de Sentmenat. El seu fill fou:

Berenguer de Sentmenat i de Gualbes (Catalunya, segle XV), el qual fou pare de:

• Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fou el pare de Francesc i Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà.
• Ramon de Sentmenat i de Xetmar  (Catalunya, segle XV)  Caigué presoner dels genovesos a la batalla de Ponça (1435). Fou l’iniciador de la línia del Rosselló, extingida al segle XVII.