(Beuda, Garrotxa)

Poble, al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada (segle XV), i modificada a l’interior (conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del segle XVI de Pere Mates).

El lloc és esmentat el 1011; Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú.

Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró.