(Castellbisbal, Vallès Occidental, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Militar. Combaté al front de forces de voluntaris durant la guerra de Successió, lluitant contra els borbònics. Assolí el grau de capità.

Per l’agost de 1713 sortí de Barcelona amb l’expedició del diputat militar Berenguer. El 3 de setembre participà amb Amill a l’acció de Coll Cardús per protegir l’expedició dels seus perseguidors. Tornà a Barcelona per l’octubre de 1713. En sortí altra vegada el 8 de febrer de 1714, amb les forces del coronel Antoni Puig i Sorribes que anaren a reunir-se amb les d’Antoni Desvalls, marquès del Poal.

El 3 de març fou ferit prop de Solsona, es reféu aviat i pel maig de 1714 anà amb els coronels Brichfeus i Bosquets a la part de Martorell. D’allí passà al Camp de Tarragona, amb Josep Marco, i enllaçà amb la partida de Nebot. Els dies 13-14 d’agost de 1714 fou figura destacada a la doble victòria de Talamanca-Sant Llorenç Savall.

Després de les capitulacions de setembre, els borbònics li confiscaren els béns, i s’exilià a Viena.