(Barcelona, 1877 – 5 maig 1912)

Dibuixant i pintor. Fill de l’escriptor Joan Sardà i Lloret. Estudià dret i inicià la formació artística a l’Escola de Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner. Amplià coneixements a Madrid.

Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà. Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901 anà a París, on assistí a les acadèmies lliures.

Fou un bon retratista (Retrat de la mare, La lletera, Segador català), encara que és més conegut com a dibuixant, sobretot per les seves il·lustracions de novel·les.

Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona (1904), on a la seva mort fou organitzada una exposició homenatge molt completa (1912).