(Lluçà, Osona)

Poble i cap del municipi.

El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà. La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació.

El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població. El poble es formà a partir del segle XVIII.

Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits.