(el Vendrell, Baix Penedès)

Poble (130 m alt), al cim d’un turó que s’alça al sud-oest de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal. L’església parroquial (Sant Vicenç) depèn de la de la Bisbal.

El seu terme era, antigament, pantanós: l’estany de Calders és esmentat ja el 938; hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017.

Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders (esmentat ja el 1011 i no n’hi ha vestigis), dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders (del qual hi ha el record a la part alta del poble); aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’antiga vil·la de Sant Iscle.

Formà un municipi fins després del 1940; hi pertanyien les platges de Francàs i de Coma-ruga i el barri de ferroviaris sorgit al voltant de l’estació de Sant Vicenç de Calders, al sud del poble, vora Coma-ruga, on s’uneixen la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca i la de Barcelona a Saragossa per Vilanova i Reus.