(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XVIII)

Confraria del braç militar, establerta, sota la protecció reial, en diferents punts dels Països Catalans.

El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol. El 1303 n’hi havia una altra d’establerta a Múrcia. La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353.

A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors. La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553.

A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del segle XIV (Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de Sant Jordi), però les primeres ordinacions conegudes són del 1565 i foren reformades el 1573, el 1580 i el 1595 i depenia de la diputació del general.