(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 21 abril 1706)

Cavaller. Fou un dels delegats de la ciutat de Barcelona prop del virrei del Principat, que defensava Girona contra els francesos el 1675. El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona i durant el setge dirigit pel mariscal Vendôme que acabaria amb l’expugnació de la capital (1697).

El 1700 fou membre de la comissió que deliberà sobre l’acceptació al Principat dels poders del cardenal Portocarrero. També actuà en altres comissions que tractaren dels abusos del nou rei Felip V (1702), una de les quals li costà, junt amb molts dels seus companys, una condemna d’inhabilitació per a càrrecs públics. Mesura revocada el 1705 quan Barcelona fou alliberada per Carles d’Àustria.

A les eleccions immediates sortí elegit Conseller en Cap. En virtut del càrrec tingué grau de coronel de la Coronela durant el setge franco-espanyol de 1706. Morí d’un tret en circumstàncies poc aclarides.

Fou el pare d’Hug de Sant Joan i Planella.