(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Llogaret de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.

L’església parroquial (Sant Iscle) és romànica, d’una nau i un absis; és esmentada ja el 964. El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se’n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola. En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes.

El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona.