(Queralbs, Ripollès)

Santuari de la vall de Núria, al peu del Puigmal, a l’indret on segons una tradició habità com a penitent l’abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de Núria), una campana i una olla.

La tradició és molt antiga, però la primera capella fou bastida el 1615. Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, puig que aleshores hom hi féu treballs d’ampliació.

És famosa la font de Sant Gil, d’aigües gelades, que brolla prop de la capella.