(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Poble (477 m alt) i antic municipi, agregat el 1968 a l’actual. Situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.

L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del segle XII (consagrada el 1119), com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del segle XV. Possiblement estigué emmurallat.

El lloc és esmentat ja el 904 (fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll), i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i els segles XII i XIII fou centre d’una batllia.

Formà municipi independent fins al 1968, que fou unit al de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas. Dins l’antic terme s’aixecava el castell dels vescomtes, el Castelló d’en Bas (amb l’església de Sant Miquel de Castelló); comprenia el poble dels Hostalets d’en Bas, el veïnat de Vilallonga, l’església de Sant Quintí d’en Bas, el despoblat de Murrià i algunes masies importants, com Desprat (llinatge que remunta al segle XIII), Vilamala, la Dou (també del segle XIII) i la Cau.