(Barcelona, Barcelonès)

Antiga església parroquial de la ciutat, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat.

L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona. Es reféu al segle XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830.

Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça. El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa.

Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al segle XVII, en un petit cofre d’argent repussat del segle XIV.