(Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)

Església, a l’est del terme, a la plana. Fou més tard sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà de Munt, i últimament de la de Santa Eulàlia de Ronçana.

Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425; refeta poc després, es convertí en sufragània, i darrerament en simple capella.

Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques.

És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes.