(Barcelona, 1667 – Viena, Àustria, 1757)

Militar. Fill de Francesc Sanç i Puig, i germà de Lluís i d’Ignasi Sans i Miquel. El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus.

El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar.

Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques.

Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona (1711), a Castellciutat (Alt Urgell) i a Barcelona, on comandà les forces del castell de Montjuïc; el juliol de 1714 fou nomenat general de batalla.

Fet presoner en caure la ciutat, fou reclòs a Hondarribia (1715-19) i Segòvia (1719-25). Alliberat arran de la pau de Viena, anà a residir a la cort de l’emperador Carles VI.