(Barcelona, 22 febrer 1915 – 21 febrer 1990)

Poeta. Advocat. Fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà.

La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació, sobretot Espriu, a més de la influència cristal·lina i popularitzant de Garcés.

Ha publicat L’illa sense nom (1946), Poemes del circ (1948), El carro de l’exili (1969) i La cavalcada (1976).

Fou el pare del també poeta Eduard Sanahuja i Yll.