(Bonastre, Baix Penedès, 10 novembre 1892 – Barcelona, 18 abril 1976)

Eclesiàstic i historiador. Estudià arxivística a Roma.

Arxiver diocesà de Barcelona des del 1927, féu una reorganització a fons de l’arxiu i hi aportà nous documents. Beneficiat de la catedral, escriví a “El Matí” i se significà per les seves amistats intel·lectuals del país.

El 1936 fou detingut per la FAI com a clergue, però, de manera sorprenent, el deixaren anar. Esdevingué una mena de funcionari de la Generalitat i alhora el braç dret del pare J.M. Torrent, vicari general en la clandestinitat, i tingué un paper actiu en l’organització del culte clandestí.

Després de la guerra civil tornà a reorganitzar l’arxiu i adoptà una actitud, passats els primers anys, d’oberta oposició al règim.

Com a historiador publicà Los sínodos diocesanos de Barcelona (1930), Guia de l’arxiu diocesà de Barcelona (1934), El Archivo de la catedral de Barcelona (1941) i l’estudi o curpus documental excepcional La acción de Francia en Cataluña (1956), a més d’El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya (1960), sovint reeditat, La resistència del Rosselló a incorporar-se a França (1970) i el documentat Martirologio de la Iglesia de la diócesis de Barcelona… (1943), sobre el primer període de la guerra civil.