(Barcelona, 19 novembre 1881 – Madrid, 4 juny 1932)

Advocat i polític. Afiliat al partit federal, fou diputat per Figueres (1905 i 1907).

Fou un entusiasta defensor de Solidaritat Catalana i formà part de la coalició republicana a les corts del 1910, al terme de les quals va obtenir el càrrec de secretari del congrés.

Després del fracàs de les eleccions del 1916, se separà dels federals i s’adherí al partit liberal dirigit per Romanones, amb el qual fou ministre d’instrucció pública (1918-19). L’any 1922 va tenir la mateixa cartera dins el govern de García Prieto.

A l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.