(Barcelona, 4 gener 1807 – Madrid, 3 desembre 1889)

Músic i musicòleg. Estudià a l’Escolania de Montserrat. El 1829 es traslladà a Madrid, on el 1830 fou nomenat professor del nou Conservatori de Música de Madrid.

És autor de l’opereta El triunfo del Amor, de les òperes Ipermestra (1838), Cleonice (1840), Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno, de diverses sarsueles i d’obres religioses, vocals i simfòniques.

Fou membre de la secció de música de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando des de la seva fundació (1873).

Escriví diversos estudis d’història de la música: Reseña histórica de la Escolanía de la Virgen de Montserrat en Cataluña (1856), Diccionario boigráfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (4 volums, 1868-81).