(Vic, Osona, 16 setembre 1816 – Caldetes, Maresme, 4 març 1884)

Metge, historiador i escriptor. Cursà la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona.

Fou un dels membres del Círcol Literari de Vic, cronista de la ciutat i autor de nombrosos treballs històrics i arqueològics, i d’un important herbari.

Col·laborà en diverses revistes (“Lo Gay Saber”, “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc).

Entès en agricultura, propulsà la restauració de la sericicultura, i féu un replanteig de la vinya.

És autor de Lo Castell de Vilatorta (1879), Lo Castell de Sabassona (1879) i Apuntes sobre los antiguos baños de Caldetas y sus celebrados baños minerales (1881).

Fou el pare del metge Josep Salarich i Giménez.