(Sant Martí Sescorts, Osona, 1810 – Montserrat, Bages, 1885)

Escriptor. El 1827 ingressà al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que hagué d’abandonar el 1835.

El 1840 es refugià a l’abadia de San Martino de Scalis (Palerm), on esdevingué bibliotecari i professor de teologia moral. El 1848 fou obligat per la situació política a retornar a Catalunya i entrà en la congregació dels missioners del Cor Immaculat de Maria, que acabava de fundar Antoni M. Claret.

A partir del 1854 —i durant disset anys— fou director general de les germanes carmelitanes de la caritat de Vic. El 1875 l’abat Miquel Muntadas l’acollí a Montserrat, on fou mestre de novicis.

Féu nombroses traduccions i publicà catorze obres de vulgarització religiosa en castellà, algunes molt divulgades.