(Ciutadella, Menorca, 15 gener 1892 – Madrid, 24 desembre 1951)

Escriptor. Fill d’Àngel Ruiz i Pablo i germà de Jaume. A 19 anys es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb Gabriel Palau en la creació de sindicats catòlics. Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals.

El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Ángel Osorio y Gallardo i més tard amb Miguel Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances. Fou representant de l’estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vice-president del treball i altres. Des del 1939 exercí d’advocat a Madrid.

Fou redactor de “La Veu de Catalunya”, “La Voz”, “El Sol” i “La Vanguardia”, i col·laborador d'”El Matí”.

Publicà Ensaig històric dels dotze anys que seguiren al de sa Desgràcia de Ciutadella (1910), Balmes, la libertad y la constitución (1929) i Balmes, conductor d’esperits (1932).