(Madrid, 1865 – Barcelona, 1939)

Historiador. Bibliotecari de la Universitat de Barcelona des del començament del segle XX fins a l’octubre de 1931, any en què fou destituït.

Escriví diverses obres sobre l’història de l’educació al Principat: Guía del estudiante en Cataluña (1913), Motines y algaradas de estudiantes en las universidades de Barcelona y Cervera (1914), Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera (1915-16) i Reseña histórica y bibliográfica de la Universidad de Barcelona (1919).

Fou el pare de l’arxiver Ignacio Rubio y Cambronero.