(Ljubljana, Eslovènia, 19 juny 1929 – )

Metge. Arribat molt jove a Catalunya, es llicencià a Barcelona el 1954 i s’hi doctorà el 1957.

Deixeble d’A. Pedro i Pons i P. Farreras, fou catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Salamanca (1967) i Barcelona (1969).

Especialitzat principalment en l’estudi de les malalties de la sang, dirigí l’Escola d’Hematologia Farreras Valentí i la revista “Medicina Clínica”; ha col·laborat en el tractat de medicina mèdica d’A. Pedro i Pons i ha revisat i modernitzat l’última edició del text clàssic de Domarus-Farreras.

Ha treballat principalment en l’estudi de l’esplenograma (1957), les col·lagenosis, les púrpures, la malaltia d’Hodgkin i la ultraestructura cel·lular en hematologia (1976).