(Barcelona, 19 setembre 1912 – Istambul, Turquia, 1974)

Escriptor. Es llicencià en dret i en lletres i s’afilià a Falange Española.

Col·laborà a “Cruz y Raya”, “El Día Gráfico”, “La Vanguardia”, etc. Féu de director de teatre i publicà poemes postsimbolistes: Verde voz (1934), Sonetos y romance (1941), Elegía incompleta (1952), Condenado a muerte (1967).

La seva obra comprèn també assaigs: Francisco de Quevedo (1940), 60 notas sobre literatura (1950), etc, i teatre: Las maletas del Más Allá (1952) i Historias del abuelo (1955), entre altres, a més de l’Antología poética de la lengua catalana (1965) i records de la guerra civil: Preventorio D (1941).

Fou promotor de les editorials Lauro i Yunque.