(Sant Joan de Fàbregues, Osona, 1755 – 1835)

Eclesiàstic. Fou rector de Tavertet i vicari de l’hospital de Vic.

És autor d’una versió catalana del Nou Testament i de diversos llibres de devoció i de religió en general, escrits també en català i adreçats al públic senzill: Bon dia del cristià (1828), Bon vespre de la glória eterna (1831), Bona nit empleada en piadosos exercicis (2a. edició, 1834), Món nou renovat (1835).