(Ripoll, Ripollès, 1901 – Barcelona, 1978)

Eclesiàstic i escriptor. Després de doctorar-se en teologia a Roma (1925), es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1929).

Fou professor de filosofia a la Universitat de Barcelona des del 1929, i el 1932 hi guanyà una càtedra. Fou membre de la Societat Internacional de Pedagogia Comparada.

Col·laborador de “La Vanguardia”, publicà llibres com ara La moral contingentista de Emilio Boutroux (1929), Lecciones de ética (1933), Ontología y teoría del conocimiento (1943), La plegaria eterna (1950), Semana Santa (1950), i la traducció, el pròleg i les notes del Nou Testament de La Santa Biblia (1967).