(Barcelona, 7 maig 1823 – 25 novembre 1899)

Militar. Fill d’un militar andalús i d’una irlandesa, s’educà a Barcelona. Ingressà a l’escola militar de Guadalajara.

Tinent del cos d’enginyers, lluità contra l’alçament centralista de Figueres (1843-44). El 1847 anà a Cuba, on féu diverses obres públiques; el 1851 ascendí a coronel.

Tornà a Catalunya, on intervingué en obres importants: projectà i realitzà la Rambla de Tarragona (1856), col·laborà (1858-59) en l’Eixample de Barcelona, i projectà obres per als ports de Maó i Ceuta (1864).

El 1862 es retirà de l’exèrcit. Residí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts (1878); en fou president (1880-84 i 1886-88) i secretari general (1888-89). Durant el seu mandat s’hi establí el cèlebre rellotge de l’hora oficial.

Fou cunyat de Ramon Martí i d’Eixalà.