(Pontós, Alt Empordà)

(o d’Empordà)  Poble, a la riba esquerra del Fluvià, al sud del terme.

L’església parroquial (Sant Mer i Sant Celdoni) havia estat possessió del monestir de Camprodon; té per sufragània la de Canelles (Navata) i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda (1890), excavat a la roca, avui sense culte.

El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del segle IX; posteriorment formà part de la baronia de Pontós. Fou de la vegueria de Besalú.